Dr. Ronaldinho House
dimecres, gener 24th, 2007
Sempre he pensat que l’afecció del Barça, en contra del que s’ha dit moltes vegades, és la pitjor afecció del món.
Les xiulades i escridassades als nostres jugadors han estat mÃtiques des de temps immemorials. Per exemple, encara recordo els crits de “buuuurrrrrrrrruuuuuuuuu” en Charlie Rexach.
Xiular a un jugador que porta la nostra samarreta en el nostra propi estadi és simplement una “bajanada”. N’em d’aprendre molt dels afeccionats anglesos, guanyin o perdin sempre, sempre, sempre animen.
El cas és que l’altre dia es va xiular Ronaldinho 
Quina poca memòria que te el culé!
Un jugador que va canviar la història del nostre club després d’una de les èpoques més fosques amb Joan Gaspart de president. Un jugador que ens ha donat 2 lligues i una copa d’Europa. Un jugador que ens ha deixa’t bocabadats amb jugades i gols espectaculars, amb exhibicions sensacionals com el 0-3 del Bernabeu l’any passat. Un jugador que ha engrandit la nostra llegenda arreu i ha fet créixer la “marca Barça†com mai.
Un jugador aixÃ, xiula’t
Sabem que no està be, ell és el primer en reconèixer-ho, però mai, mai, mai se’l pot xiular. Ni a ell ni a cap jugador que porti la samarreta blaugrana. Són els nostres jugadors! Ans el contrari, quan venen mal dades és quan més s’hauria d’animar.
Un dia el Dr. House es pot equivocar en un diagnòstic, però a ningú se li passaria pel cap dubtar de les seves excepcionals habilitats clÃniques.
No dubtem doncs del Dr. Ronaldinho House.
