Archive for setembre, 2006

“Rubianes som tots”

divendres, setembre 29th, 2006

Un centenar d’individus d’extrema dreta (o sigui segurament votants del PP) es van acostar a l’auditori de CCOO de Madrid per a protestar contra la representació, ahir al vespre, l’obra ‘Lorca eran todos’ de Pepe Rubianes.

Rubianes, un gallec afincat a Catalunya, ja va ser vetat per Gallardón (del mateix ram que els que protestaven ahir el vespre) al Teatro Español de Madrid.

Aquest és l’esperit “democràtic” de la dreta del anomenat estat espanyol.

Llibertat d’expressió? Què és això? Oi, senyor Aceves, senyor Zaplana i senyor Rajoy?

L’obra repasa l’últim mes de vida del poeta afusellat pel règim de Franco el 19 d’agost de 1936.

Sembla que no els hi fa gràcia als hereus del franquisme que es recordin aquests fets, encara que facin servir l’excusa de les paraules pronunciades per Rubianes a TV3 («Que se vayan a tomar por el culo estos españoles»).

Fóra del seu context poden semblar una cosa, però dirigides a qui anavan i dintre del discurs argumental tampoc eren tant estranyes. Si més no, hi han els jutjats, però mai limitar la llibertat d’expressió.

8)

El Papa, el mico i els moros

dissabte, setembre 16th, 2006

Tornen ha estar els islamistes emprenyats. Aquesta vegada amb el Papa Benet XVI. Que et sembla? Total perquè aquest va fer una cita històrica de l’any de la “catapum” en la que venia a dir que la jihad és contrària a Déu, i que la violència no és compatible amb la religió.

Ja sabem que en nom de Crist la religió catòlica ha estat una consumada assassina en el passat, però NO en el present, cosa que no poden dir els fanàtics islamistes que continuen matant en nom d’Alà com si res.

En canvi, no diuen res sobre un altre cita del Papa, molt més greu. I aquesta cita no és històrica, sino de collita pròpia. Deia, ni més ni menys que la teoria de l’evolució de Darwin és aberrant. O sia, que no venim del mico, sinó “por arte de birli-birloque”, ah! i les dones de la costella d’Adam, és clar!

Amb aquest tipus de declaracions es tindrien que posar els islamistes (i els no islamistes també) i no amb la defensa ferotge de la seva religió. Pasa que, el fanatisme és incompatible amb la raó i la intel·ligència i no es pot demanar reflexió on només hi ha odi i fanatisme.

Mai m’ho hagués pensat que des del meu agnosticisme defensés al Papa de Roma. Però aquesta vegada si. Tot el que sigui anar en contra d’aquests fanàtics, endevant!

8)

More than a club

divendres, setembre 8th, 2006

“És per a la delegació del FC Barcelona i per a mi mateix un gran honor ser aquí amb vosaltres davant dels representats del Comitè Executiu de l’Unicef de tot el món.

Fa trenta-cinc anys, el 24 d’octubre del 1971, aquí mateix, a la seu de les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals va dir: “Jo sóc català.” I va explicar que Catalunya, en aquells temps, era una província d’Espanya. Però que “Catalunya ha estat la nació més gran del món”. Perquè Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Pau Casals també va explicar que Catalunya sempre ha treballat per la pau, la pau que és l’ideal que mou les Nacions Unides i els seus distints organismes, com l’Unicef.

D’ençà del 1971, la situació a Espanya ha canviat molt. Catalunya és ara una Comunitat autònoma dins l’Estat espanyol i ha recuperat les seves institucions d’autogovern. Per a una gran majoria de catalans, Catalunya continua sent la seva nació.

Em permetran que m’adreci a tots vostès dient-los que jo també sóc català i que el FC Barcelona que tinc l’honor de presidir és la institució esportiva més representativa de Catalunya. Pau Casals va ser un català universal. La seva música és universal. Amb el seu violoncel, Casals va dur l’esperança al cor de molta gent. L’esperança d’arribar a viure en un món millor, més just.

El FC Barcelona és també universal. El futbol és l’esport més universal que existeix. El FC Barcelona no només és un club de futbol. De fet, és ‘més que un club, és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones aquella mateixa esperança d’un món millor i més just que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel.

I el futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món. Per aquesta raó i pels valors de civisme, solidaritat i democràcia que el Barça projecta, ens hem compromès amb l’Unicef. Contribuirem a programes globals de l’Unicef pel benefici dels nens que pateixen, i dels nens que viuen en situacions d’abús i explotació.

A partir de dimarts que ve, el nostre primer equip de futbol, per primera vegada en els seus prop de 107 anys d’història, lluirà un emblema a la seva samarreta, el logotip de l’Unicef, i ho oferim als nens que són el nostre present, però sobretot són el nostre futur.

Estem molt orgullosos amb l’acord que hem signat amb l’Unicef i agraïts per l’oportunitat que aquest iniciativa global suposarà en benefici de la infància. Junts podem fer molt per millorar la vida de tots els nens i nenes del món. Senyores i senyors, en nom de la família del FC Barcelona, gràcies a tots.”

Ni Betandwin, ni Beijing, ni Microsoft, ni Ikea, ni IBM, ni cap marca comercial. Ens posem a la samarreta humanitat, sensibilitat, solidaritat i bonhomia. Hem d’estar cofoïs. Es posa en marxa, una vegada més, el fet diferencial del nostre club. Només els miops d’ànima o els vells d’esperit poden veure-hi problemes.

Visca!


Bad Behavior has blocked 388 access attempts in the last 7 days.