Josep’s Blog

“hace mucho tiempo, en una galaxia muy, muy lejana…”

La “Fundación para la Defensa de la Nación Española” (o sigui: Fachas para la Defensa de la Nación Española) va presentar una querella contra Pepe Rubianes el desembre de 2006 per les famoses declaracions al programa “El Club” de TV3 on venia a dir, en síntesi, que la Espanya que representa el PP és una merda i que se la poden ficar al cul.

Ara, el jutgat d’instrucció número 5 de San Feliu del Llobregat l’ha admés a tràmit i el fiscal solicita que se l’hi imposi una multa de 21.900 € a Rubianes per “un delito de ultrajes a España”.

He entrat a la web de la Fundació i només lleguint alguns noms del “Patronato de Honor” n’hi a prou per veure la “calaña” i el “tufillo” que es gasten.

Atenció! (”Dios los cría y ellos se juntan”)

- Alejo Vidal Quadras (Vicepresident Primer del Parlament Europeu)
- Amando de Miguel (Sociòleg)
- Sabino Fernández Campo (General i ex-cap de la Casa Reial)
- Cristina López Schlichting (Directora de “La tarde con Cristina” de la Cadena COPE)
- Adolfo Prego de Oliver (Magistrat del Tribunal Suprem)

Què tenen en comú?: Una obsesió quasi malaltisa per l’existència d’Espanya. Si és necessari, reescriuen la història i la manipulen pel seu benefici. El cas és imposar les seves idees, i lògicament, o estàs amb ells o en contra d’ells. No hi ha grisos, o és blanc o és negre. Típic del pensament “facha”.

Una tripulació perfecte per a la “Spain Wars” comandada pel “Jedi Franco” a la conquesta de la “galaxia hispánica”

“L’acord ha sigut una de les alegries més grans de la meva vida. Estic molt satisfet i reconfortat no com a dirigent polític, sinó com a espanyol”

Això ha declarat en Mariano Rajoy en relació a la sentència de l’Audiència Nacional respecte el cas De Juana Chaos.

S’ha de ser capsigrany per fer aquestes declaracions.

Alegrar-se d’una sentència molt discutida pel propi món judicial, tenir la barra de dir que la satisfacció no es política quan se’ls veu el plumero d’una hora lluny que el què interessa al PP es desgastar al màxim al PSOE i el tema “procés de pau” és una mina i donar a entendre que “els bons espanyols” se’n alegren del dictamen, és per cagar-s’hi.

Un procés de pau per acabar amb el terrorisme mai és fàcil, però tenim l’exemple d’Irlanda. Agradi o no s’han de fer concesions i gestos per ambdues parts. Anglaterra ho va fer, fins i tot ex-carcelant presos.

Tinc la impressió que el govern espanyol només hi ha possat paraules, bones intencions, però no fets.

La justicia tampoc hi ha ajudat massa. L’etarra De Juana ja va pagar amb 12 anys de presó aplicant la llei amb les seves rebaixes (discutible però llei en definitiva) pels assassinats que va cometre. No és un angelet, ho sabem. És una assassí. Però tornar-l’ho a condenar per uns articles sembla fóra del context d’un procés de pau o, si més no, no ajuda massa a tirar-lo endevant.

Totes aquests fets són carnassa per a la llopada del PP, que espera en candeletes qualsevol element que desequilibri al govern. De tot en treu profit. Tan se’ls hi en fot. D’una bomba a l’aeroport, d’una sentència judicial, de tot.

Els hereus del “por cojones” y del “una, grande y libre” són com els bultons que ho aprofiten tot.

“Marianico, el corto” era un humorista, però aquest és de debó.

Sempre he pensat que l’afecció del Barça, en contra del que s’ha dit moltes vegades, és la pitjor afecció del món.

Les xiulades i escridassades als nostres jugadors han estat mítiques des de temps immemorials. Per exemple, encara recordo els crits de “buuuurrrrrrrrruuuuuuuuu” en Charlie Rexach.

Xiular a un jugador que porta la nostra samarreta en el nostra propi estadi és simplement una “bajanada”. N’em d’aprendre molt dels afeccionats anglesos, guanyin o perdin sempre, sempre, sempre animen.

El cas és que l’altre dia es va xiular Ronaldinho
Quina poca memòria que te el culé!

Un jugador que va canviar la història del nostre club després d’una de les èpoques més fosques amb Joan Gaspart de president. Un jugador que ens ha donat 2 lligues i una copa d’Europa. Un jugador que ens ha deixa’t bocabadats amb jugades i gols espectaculars, amb exhibicions sensacionals com el 0-3 del Bernabeu l’any passat. Un jugador que ha engrandit la nostra llegenda arreu i ha fet créixer la “marca Barça” com mai.

Un jugador així, xiula’t

Sabem que no està be, ell és el primer en reconèixer-ho, però mai, mai, mai se’l pot xiular. Ni a ell ni a cap jugador que porti la samarreta blaugrana. Són els nostres jugadors! Ans el contrari, quan venen mal dades és quan més s’hauria d’animar.

Un dia el Dr. House es pot equivocar en un diagnòstic, però a ningú se li passaria pel cap dubtar de les seves excepcionals habilitats clíniques.

No dubtem doncs del Dr. Ronaldinho House.