Je m’apelle crack
dijous, octubre 26th, 2006
El temps i els fets solen posar les coses al seu lloc i en quatre partits s’ha vist clar qui és l’autèntic crack del Barça: Samuel Eto’o.
Malgrat que en les derrotes hom trobem a faltar els absents, aquest cas és diferent. No ve d’ara.
Ja es va veure al final de la temporada passada. En els partits claus qui va tirar del carro, sempre va donar la cara i no es va amagar mai va ser Eto’o.
Un crack sempre hi és quan se’l necesita i sempre apareix en els moments importants. I això Eto’o sempre ho ha fet.
Eto’o ataca, defen, persegueix la pilota si la perd i fa gols. No para mai i sempre sua la samarreta.
Es parla molt de Ronaldhino o de Deco. Són molt grans, d’acord, però no sempre han estat quan més se’ls ha necesitat. El camerunés, si. Només cal recordar la final de la Champions contra l’Arsenal.
Que es recuperi be, que torni el més aviat posible i quan torni que no es constipi.
Eto’o, Eto’o, comme tu t’apelles?…. tu t’apelles crack!
