Josep’s Blog

El “Dr. Mariano NO” te el sentit invers del sentit del humor, o sigui el sentit de tocar els pebrots.

S’ha de ser fatxa per a no acceptar els resultats d’un referendum, màxima expresió de la democràcia.

Atès a que no hi ha una llei que indiqui quin mínim ha d’ésser la participació en un referendum perquè aquest sigui vàlid, un 49.4 % de participació és absoluta i innapel·lablement vàlid.

El cas és que el Dr. NO (NO a tot el que proposi el govern, NO a tot el que no em beneficïi electoralment) i els seus sicaris (com el calssaçes d’en Piqué) han fet la lectura dels resultats del referendum a la seva manera. És a dir, han comptat l’abstenció com a NO a l’estatut… jajaja

M’agradaria veure si el resultat hagués estat al revés (74 % de NO’s) si haguéssin fet la mateixa extrapolació…. segur que no

D’entrada en un país en que el 25% és immigració, s’ha de comptar amb un cens real d’un 75% del oficial. Per tant, una abstenció d’un 25% és totalment acceptable. I d’aquest 25%, molts han optat per abstendre’s atès a la psicòtica opció d’ERC de votar el mateix que el PP.

És la tàctica del fatxa: re-escriure la història a la seva conveniència. Passa que…. “no cuela”!

Aquest nou Estatut, a més d’irritar als fatxes (Jomeini Losantos, etc) ha servit per a liquidar un model de govern (tripartit “de circumstàncies”), deixar amb el cul a l’aire a ERC (”donde dije digo digo Diego”), deixar agonitzant a un president de la Generalitat (Maragall “el breu”) i fer fregar les mans a Convergència (”totes em ponen”).

I als del PP…. “que se la Pique un pollo”

Pel que s’ha vist fins ara, els equips que han fet més bon futbol (Espanya i Argentina) han fet servir el sistema tàctic del Barça (4-3-3).

Control de la pilota, tocar-la al mig del camp, rondo i joc ofensiu. Aquesta és la clau de l’èxit.

Ja no només és la contribució amb grans jugadors (Ronaldhino, Messi, Deco, Xavi, Iniesta, etc), sino que per a veure futbol s’ha de jugar com el Barça.

El Mundial és blaugrana i ho serà fins el final.

De moment m’han agradat Chèquia, Espanya, Ecuador i Argentina.

No m’han agradat França, Anglaterra i Ronaldo

A seguir gaudint d’aquest mundial en clau blaugrana!

Uns mundials de futbol són quelcom més que un esdeveniment esportiu.

A més del seguiment de l’enèsim ridícul de "la roja" i la seva repercussió a les brunetes espanyoles, és una ocasió ideal perquè es presentin moments frikies inoblidables (com el ja esmentat del A por ellos!)

Uns exemples, potser del més friki de tots els mundials, Espanya 82:

Tampoc hem de descartar les impagables aparicions d’en Mark Roberts o d’en Jimmy Jump.

També és probable que tornem a gaudir de moments estel·lars del "sabio de Hortaleza" i els seus mètodes d’alliçonar als jugadors.

… o els “chandals” cutres del seleccionador

Sense oblidar les obligades aparicions d’en "Manolo el del bombo".

Ho passarem be.