Archive for the ‘Misteri’ Category

Ciència i misteri

diumenge, abril 15th, 2007

Ciència i misteri. Las dos cares d’una mateixa moneda. El que coneixem és la cara de la ciència, el que desconeixem és la cara del misteri.

Com uns vasos comunicants, al llarg de la història de la humanitat, s’ha anat omplint un (la ciència) i buidant l’altre (el misteri).

A mida que s’han assolit coneixements sobre els mecanismes de la vida i les regles de l’univers, la ciència s’ha imposat a la superstició i a la intervenció divina. La llum s’ha anat imposant a la foscor.

Ara vivim en una època de llum gràcies a la contribució de milers de personatges que, amb les seves aportacions, han teixit el dibuix actual del coneixement de la humanitat.

Gent com a Plató, Pitàgores, Heràclidt, Hermes, Avicena, Leonardo da Vinci, Galileu, Copèrnic, Newton, Pasteur, Edison, Tesla, Einstein i milers i milers més, els devem quelcom més que el coneixement.

Els devem gran part de la dignitat com a éssers humans. Els devem el haver-nos deslliurat de les cadenes de la opressió i la por, enarborades pel poder (que durant molts de segles ha ostentat l’església) a qui, la ignorància del poble, els anava molt be per a mantenir el seu estatus de privilegi i sotmetiment.

Coneixement és llibertat, i llibertat és poder.

Poder per a fer servir el lliure albir en benefici de la humanitat i de la natura. Poder per a comprendre que tot ésser viu d’aquest planeta comparteix el fascinant viatge de l’existència i que tots tenen el dret a la vida.

Aquesta és la aportació de la ciència: Dignitat, llibertat i poder.

L’us que en fem del coneixement ja és una responsabilitat individual. Pot fer-se’n un bon ús per a fer el be i combatre el mal o al inrevés. Allà cadascú amb la seva consciència.

Tot i això, encara hi ha molt de misteri. I el misteri també ens fascina, ens sedueix i ens fa somiar.

Els esperits, la màgia, els al·lienígenes, les civilitzacions perdudes, els poders de la ment. Tots ells son temes que sempre han interessat, fins i tot a grans científics de la història.

El misteri és inherent a l’existència de la humanitat. Moltes vegades ha estat el motor d’investigacions i descobriments. Perquè, de fet, no és prou misteri la pròpia existència de la vida?, no es prou misteri la pròpia existència de l’univers amb els seus milions i milions de galàxies?

Els misteris estan per a resoldre’ls i així s’ha fet sempre i probablement així es farà fins a la fi dels temps.

Ciència i misteri. Un binomi indissoluble que, plegats, alimenten la imaginació de l’home.

8)

PD: Pels interessats en aquests temes, us presento el primer número de Mistericat. Butlletí de Ciència i Misteri, una petita aportació personal per a la divulgació de la ciència i el misteri :roll: . En format PDF, podeu baixar-lo d’aquí.

Una mirada al cel

divendres, febrer 16th, 2007

La sonda Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA ha proporcionat noves proves de l’existència d’aigua en el remot passat de Mart.

El telescopi espacial Spitzer de la NASA ha captat la col·lisió de dos cometes entorn d’una estrella morta a uns 700 anys llum de la Terra, a la nebul·losa Hélix.

La sonda Ulysses de l’Agència Espacial Europea i la NASA ha arrivat a la latitud màxima en la seva misió d’estudi de l’atmòsfera solar.

Hobbits Sapiens

dimecres, gener 10th, 2007

Regne: Animalia
Subregne: Metazoa
Filo: Chordata
Subfilo: Vertebrata
Classe: Mammalia
Subclasse: Eutheria
Ordre: Primates
Subordre: Haplorrhini
Familia: Hominidae
Tribu: Hominini
Gènere: Homo
Espècie: Sapiens
Subespècie: Sapiens

Aquestes són les nostres “etiquetes” com a espècie animal que som basat en la classificació de Lineus i una reproducció del “dibuixet” que porta la sonda Voyager en el seu viatge per fóra del sistema solar per si quelcom la trova.

La revista Science ha tret la llista d’avenços científics més destacats del 2006.

La revista destaca com a número 1 a l’excèntric matemàtic rus Grigori Perelman que va resoldre ell solet la centenària “Conjetura de Poincaré” i que el propassat mes d’agost va rebutgar la “medalla Fields” considerada com el Nobel de les matemàtiques.

I com a número 2 a l’esvrinament de la secuència de més d’un millió de bases d’ADN nuclear en un Neandertal de 38.000 anys trobat a Croacia per part d’un equip d’investigadors de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig.

El cas és que Homo Sapiens i Neandertal són similars en termes genètics en un 99,5%. Lògic si tenim en compte que compartien un antecessor comú 700.000 anys enrrera. Homo Sapiens i Neandertal es van separar completament fa 400.000 anys.

Els neandertals eren com els “hobbits“: petits i corpulents. Vivien per tot Europa i part d’Asia i van desaparéixer fa uns 30.000 anys.

Mitjançant estudis de l’ADN mitocondrial (la famosa EVA mitocondrial) se sap que la subespècie sapiens sapeins es va originar en algún lloc d’Àfrica fa 150.000 anys. Primer van marxar cap a Àsia (100000 anys) i fa 40000 anys van arrivar a Europa.

Però “sapiens sapiens” ja és pràcticament l’home modern, ja som nosaltres.

Més fascinant devia ser l’època en que “homes” (sapiens “a seques”) i “hobbits” (els Neandertal) convivien tranquil·lament. S’especula que van cohabitar fins i tot sexualment (una espècie de zoofilia de l’època?).

Ves a saber! Si així fos, potser van existir petits hobbits sapiens :shock:

8)


Bad Behavior has blocked 402 access attempts in the last 7 days.