Special Olimpic Estatut
Com aquell famĂłs anunci “empiezan las rebajas en…”, això estĂ passant a Catalunya.
Primer, el vicepresident del Govern Josep Lluis Carod-Rovira se’n va a Laussane a parlar amb el president del CIO Jacques Rogge i proposar-li organitzar uns Jocs Olimpics per a PaĂŻsos sense Estat (?). Segons la proposta. competiriem amb Aruba, Curaçao, illes Verges, Macao, Euskadi, Palestina, Puerto Rico, Kosovo, ZanzĂbar, etc
Com el “limbo” dels creients, on les Ă nimes no estan ni al cel ni al infern, aixĂ estem nosaltres. Estem en “terra de ningĂş”, som ni “chicha ni limoná”, “som i no som”, estem “de psiquiatra”. Aquest transtorn bipolar que patim des de fa cents d’anys no l’arregla ni la fluoxetina.
Segon, el president de la Generalitat JosĂ© Montilla va minimitzar el contingut del document d’al·legacions que els advocats de l’Estat van presentar en relaciĂł a l’Estatut en què es defensa la constitucionalitat del nou marc d’autogovern, però tambĂ© s’aposta per una interpretaciĂł rĂgida del text catalĂ .
Ho tenim clar si el primer ciudatĂ de Catalunya, el que ens representa a tots, el que mĂ©s tindria que defensar la nostra “naciĂł”, a les primeres de canvi el tenim amb els “calçotets a la ma”. Anem be!
Si mai s’organitzen uns Special Olimpics per a Estatuts disminuĂŻts, tenim la medalla d’or assegurada.