Josep’s Blog

Ahir va ser investit president de la Generalitat José Montilla amb la reedició del tripartit (versió 2.0).

Tal com va reconéixer ell mateix, el seu fort no és ni la oratòria, ni parlar català, ni la “guspira” dialèctica. Va donar la imatge del “perfecte funcionari”, el funcionari “etern”. És home de poques paraules, semble que li agrada més “fer” que dir “el què farà”.

Fins i tot portava escrita la replica en Josep LLuis Carod Rovira, el futur vicepresident, què amb la seva bona oratòria com ens te acostumats, va fer el discurs que li corresponia al president.

Tanmateix, el debat va estar prou be.

Artur Mas, amb un llenguatge directe i eficaç va estar a bon nivell i va saber replicar amb certa contundència però amb elegància a un presdent amb pocs recursos verbals. No obstant això, CiU tindrà que deixar de llepar-se les ferides d’una vegada. Que no li passi com al PP i el 14-M.

Piqué sempre està be. Bon orador, amb “chispa” i punyent. Llàstima que s’ha equivocat de partit. Una trajectoria vital que passa del comunisme més ferotge fins arrivar a la cúpula del PP d’Espanya i Catalunya és ben curiosa, oi?.

Carod va aprofitar l’acte per a fer un gir al seu discurs nacionaliste i introduïr el concepte de “patritoisme social”. Segons vaig entendre, ve a dir que la Catalunya actual i la seva realitat no pot obviar el fenònem de la inmigració i que la seva realitat “nacional” a de integrar a tothom. Una idea brillant, pragmàtica i realista, però ja vorem com s’aplica en certs fluxes migratoris molt tancats com els musulmans. En definitiva i tal com he esmentat, va fer el discurs del president.

Saura, instal·lat en el seu núvol, va estar com sempre. Content i feliç com una llombriu, vorem com porta el “marrón” de la conselleria d’interior.

Manuela de Madre (sí, la que es tenia que retirar per fibromiàlgia) també com sempre. Lloances per a tothom, pel president sortint, pel president entrant, pel PSC…. com una mare.

Albert Rivera, amb la seva arrogància “neopija” i en castellà va voler fer populisme i va quedar retratat i atrapat en les sevs mentides. Tan fluix va estar que fins i tot el president el va saber respondre i desarmar-lo amb un plis-plas. Clar que a la COPE segur que ho veuran al revés

En fi, ja tenim nou president de la Generalitat. José Montilla, nascut a Còrdova. Que tinguem sort!

This entry was posted on dissabte, novembre 25th, 2006 at 8:00 and is filed under Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.