Sóc un desgraciat
Escoltat a la cadena SER al final del partit que sortosament va suposar l’eliminació d’Espanya:
- Poli Rincón: Lo que más rabia me da es que habrá gente que se alegrará de esta eliminación
- Camacho: Si los hay es que son unos pobres desgraciados
Doncs si, sóc un desgraciat perquè m’en he alegrat molt de l’eliminació de la selecció espanyola, per moltes raons:
1. Pel bombo medià tic pro-espanya a “tutti plendi”
2. Per comentaris del tipus “Ahora que España se disgrega, ahora es cuando más se apoya a la selección española”, escoltat a la COPE
3. Per la prepotència de sentir-se favorits davant d’una selecció que la donaven per acabada i a la que van menysprear
4. Per les formes impresentables d’en Zapatones (ja comentades al post anterior)
5. Perque aixà ho vaig pronosticar a la porra del Mundial 
6. I, perquè no, per l’entrenador francès Domenech, reivindicant els seus orÃgens catalans.
En fi, felicitats a tots els que volien allò de !Opá, nos volvemos pa Ejpaña a cuidar el corrà ”
PD: Grà cies a Maroto pel link de la imatge, font d’inspiració d’aquest post