|
 |
  |
En primer lloc, cal destacar que la patologia que afecta a l'articulació temporomandibular o ATM (articulació que ens permet moure la mandíbula) és el motiu de consulta més freqüent per dolor crònic en la regió orofacial (boca i cara). Encara que, la patologia de l'ATM no és l'única causa que pot ocasionar dolor orofacial crònic. Altres causes, potser menys freqüents, són els dolors generats per alteració de certs components del sistema nerviós (neuràlgies, dolors neuropàtics), per excessiu ús dels músculs de la masticació (bruxisme) i per important presència de factors de tipus psíquic (àlgia facial atípica, síndrome de la boca ardent). En alguns casos, el dolor crònic pot establir-se per persistència en el temps d'un dolor agut. D'ací, la importància d'eliminar o alleujar, com més prompte millor, qualsevol dolor que s'origina en la boca (dolors de queixals, de genives, etc). A continuació, anem a veure la descripció de la patologia d'ATM i la descripció del bruxisme (hàbit de prémer o relliscar les dents), dos dels quadres clínics que, com apuntàvem abans, són relativament freqüents en la població general. |
 |
La
patologia de l'articulació temporomandibular (ATM) engloba a diversos
quadres clínics que, genèricament, reben el nom de DISFUNCIÓ
TEMPOROMANDIBULAR (DTM). |
Què
és la disfunció temporomandibular? |
La disfunció temporomandibular (DTM) és una alteració de les estructures que integren l'articulació temporomandibular (ATM). També se la coneix com a disfunció de l'ATM. |
|
Què
és
l'articulació
temporomandibular o ATM? |
L'ATM
és l'articulació que permet els moviments de la mandíbula. |
|
Quines
estructures integren l'articulació temporomandibular? |
La
ATM és una articulació complexa. Les estructures òssies que integren l'ATM pertanyen a la mandíbula i a un ós del crani anomenat temporal (d'aquí el nom de temporomandibular). Les estructures musculars són tots els muscles que s'utilitzen per a moure la mandíbula. Les estructures articulars són les que conformen pròpiament l'articulació i són: el disc articular, les sinovials, els lligaments articulars i la càpsula articular. Hi
ha dos ATM: dreta i esquerra i tenen la particularitat que ambdues treballen
simultàniament en cada moviment que realitza la mandíbula. |
 |
 |
|
Quina
és la causa de la
Disfunció Temporomandibular? |
No existeix una única causa de la disfunció temporomandibular. És un trastorn multifactorial. Hi ha múltiples factors, anomenats contributius, que poden intervenir en la gènesi de la DTM. Són factors contributius:
|
|
Quins
símptomes poden presentar-se a la Disfunció
Temporomandibular? |
Els símptomes poden ser múltiples i estaran en funció de les estructures de l'articulació afectades.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Com
es diagnostica la
Disfunció
Temporomandibular? |
El diagnòstic de la DTM es basa en la presència de diversos símptomes com els descrits amb anterioritat i en altres proves complementàries. Els
exàmens complementaris més sol·licitats són les radiografies i la ressonància
magnètica. |
|
Primerament és molt important identificar els factors contributius que influeixen en la DTM per a, dintre del possible, eliminar-los. Bàsicament, existeixen quatre tipus de tractaments que, en funció del diagnòstic, poden aplicar-se:
|
TRACTAMENT FÍSIC
|
Estimulació
nerviosa elèctrica transcutània (TENS) |
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
|
TRACTAMENT PSICOLÒGIC En
aquells casos en què els factors contributius de tipus psíquic (ansietat,
depressió) són molt importants i dominen el quadre. |
PLACA DE DESCÀRREGA En aquells casos en què existeix un hàbit de serrar o relliscar les dents (bruxisme) com a factor contributiu. Es prenen uns motlles de la boca i es construeix, en el Laboratori Dental, un aparell intraoral anomenat placa de descàrrega que es col·locarà, generalment, a l'arcada superior. |
Placa o Férula de descarga |
|
|
 |
La millor prevenció de la disfunció temporomandibular és el control dels factors contributius. Una clau molt important serà el diagnòstic precoç d'aquests factors contributius. Sempre s'ha d'individualitzar i personalitzar cada cas, però en línies generals i pels principals factors contributius tenim les següents opcions:
|
| En aquells casos en que la disfunció d'ATM ja està instaurada es recomanen les següents indicacions:
|
|
|
|
 |
|
|
Què
és el bruxisme? |
|
|
Quin
és l’origen del bruxisme? |
|
No es coneix amb
exactitud perquè s’inicia aquest hàbit. Se sap que està potenciat per
certs estats emocionals com l'ansietat i l'estrès. |
|
|
Quines
conseqüències té el bruxisme? |
|
Les conseqüències del bruxisme són múltiples, sent les més importants:
|
|
 |
 |
Fractures
dentàries per bruxisme |
|
 |
 |
Desgastos dentaris per bruxisme |
|
A
més, el bruxisme, por el seu grau d’afectació muscular i articular, és
un important factor que contribueix al dolor orofacial crònic. |
|
|
A
qui afecta
el bruxisme? |
|
| Pot
afectar a totes les persones, homes o dones, joves o adults i fins i tot
als nens.
|
|
|
Quants
tipus de bruxisme hi ha? |
|
Hi ha dos tipus de bruxisme que poden donar-se simultàniament:
El bruxisme diürn és l'hàbit de serrar les dents durant el dia, especialment en situacions de tensió emocional. És molt nociu per a les estructures musculars i solen provocar contractures i dolor muscular. El bruxisme nocturn és l'hàbit de carrisquejar les dents mentre es dorm. És particularment nociu per a les estructures dentaries ja que provoca molt desgast de les dents. |
|
|
Com
es diagnostica el bruxisme? |
|
El
bruxisme es diagnostica pels efectes o conseqüències que provoca, com
per exemple el desgast dentari, el dolor muscular, etc. |
|
|
Quin
tractament té el bruxisme? |
|
En primer lloc, el més important és el diagnòstic precoç. Quan abans es detecti el bruxisme abans podran evitar-se les seves conseqüències. Ja que l’ansietat i l’estrès són factors importants en el manteniment d’aquest hàbit, es recomana qualsevol tipus de teràpia per al control de l’estrès o l'ansietat. El
tractament específic del bruxisme estarà en funció del tipus de bruxisme. |
|
Pel bruxisme diürn es recomana el control de l’hàbit per part del pacient. Ha de ser el propi pacient qui ha de mentalitzar-se per a detectar aquells moments en els que es troba serrant les seves dents. Pot ser que serri mentre condueixi el cotxe, en el treball, a casa, etc. Ha d’aprendre a substituir l’hàbit de serrar les dents per un altre tipus de moviment que no sigui nociu. El
moviment que es recomana quan es detecta el serrament de les dents és
posicionar la punta de la llengua en el paladar. Aquesta és una posició
de relaxament mandibular que contraresti l’efecte nociu de serrar les
dents. |
|
|
Tractament
del bruxisme
nocturn |
|
Pel
tractament del bruxisme nocturn s’utilitza un aparell intraoral anomenat
placa o férula de
descàrrega. Tal com dèiem abans, es prenen uns motlles de la boca i es construeix, en resina acrílica, la placa de descàrrega que s’ajustarà, generalment, a l’arcada superior del pacient. La placa s’usa de nit per a dormir. L’objectiu de la placa de descàrrega és que encara que el pacient segueixi amb el seu hàbit de carrisqueig nocturn ja no desgastarà les seves dents sinó que desgastarà la resina de la placa. La conseqüència del desgast dentari pel bruxisme nocturn desapareix des de la primera nit en què s'utilitza la placa.
A més, amb l'ús de la placa pot desaparèixer poc a poc l'hàbit de carrisquejar
les dents. |
|
 |
 |
Placa de descàrrega pel bruxisme nocturn |
|
 |
|
|
| AUTOR: Dr. Josep Ferré i Font |
| DATA: 10-2-2003 |
BIBLIOGRAFIA:
|
|
|
|
 |
|
|
|
|||||||
